Bohèmia en valencià

Moltes vegades vaig caminant sense rumb pels llacs de la meua vida,vaig sense rumb trencant fronteres , obrint portes...inconscientment vaig cantant una antiga cançó ja oblidada per tothom . I en eixos moments la gent m’observa estranyada preguntant on anat, i sense esperar cap resposta es queden sorpresos davant de les meues paraules:

-He estat amb ... les paraules d’amor de Serrat, amb l’estaca de Llach, amb les cançons de Jara, amb els somnis de la gent, amb la poesia de la vida , amb les persones que no tinc , amb les necessitats de meua gent, he estat potser al món de la bohèmia.

Es en aquestos moments quan peguen a córrer exclamant que estic boja , i no saben que realment son ells els bojos que no veuen allò que està dins d’ells però no hi problemes ja que cadascú va amb lo seu fent mars , llacs i rius que potser algun dia eixiran a la llum. Açò a sigut tota l’explicació del camí de la bohèmia però encara n’hi a més , encara queda més començant per açò:

Avui escric en valencià perquè es la millor herència que ens pot deixar la família , es la llengua que viu per la paraula i que sempre ho farà.

I ja per quasi finalitzar aquesta actualització tinc un poema per a vosaltres:

Flors que floreixen al maig

sempre son recompensades

Flors que floreixen a l’ombra

a força de soledat esperen a ser arrancades .

Estels que brillen,

sempre en nits de claror...

observades i amades com el sol en la foscor

Estels que brillen en la l’alba

de les nits nuvolades,

moren sense haver sigut observades.

Estels per estels ,

flors per flors ,

nits per nits

sol per lluna

Bohèmia..., per l’amargura !

Ara ja per acabar (ja era hora ho sé , ho sé ) la cançó de Boig per tu (SAU)

Cridam a mitjanit i parlam de la Lluna ... ^ ^